més compost (2)

No és tant fàcil fer compost, això ho hem pogut comprovar: fins ara el que havíem fet amb els residus de la cuina i el jardí era acumular-los al nostre compostador. Però després de 2 mesos veiem que no es fa compost, sinó que simplement el material perd aigua i va baixant de volum.

Així que hem demanat consell. El primer que cal saber és que per fer compost, hi ha d'haver 1/3 part de material sec i 2/3 parts de material humit (restes de cuina, herba acabada de tallar...) Un bon indicador de si hi ha problemes a l'hora de fer compost és la fauna que hi trobem: si hi ha mosques i fa olor, és que és massa humit; si hi ha formigues és que està massa sec.

Ubicació del compostador.

S'ha de posar en un lloc on li toqui el sol a l'hivern, per a ajudar-lo a pujar la temperatura, i l'ombra a l'estiu, ja que la temperatura a l'estiu, a ple sol, faria que els organismes compostadors morin. Per tant, la millor ubicació és a sota un arbre de fulla caduca.

Les restes que li tirem han de ser petites, tallades a mida petita, i escampar-les una mica per sobre el material més antic, i no solament posar-lo al damunt fent una pila. D'aquesta manera també ajudem els organismes. L'aportació que li farem serà, aproximadament, la del consum estàndard d'una família. Els aliments tipus restes d'arròs o pasta es consideren secs, per tant si en rebutgeu molta s'ha de compensar amb restes més humides, tipus peles de fuita i restes d'amanida.

És convenient regar-lo de tant en tant, si veiem que és massa sec. De tant en tant s'ha de voltejar, per airejar-lo una mica, però amb compte de no assecar-lo massa.

La manera de consumir el compost és anar-ne traient per sota, el material més antic i compostat, i anar afegint les restes per sobre. Així, el procés de compostar és continu.

I el següent ja és tenir paciència. El primer compost que utilitzarem potser és després de 8-12 mesos d'haver començat.

l'hort a l'abril

En aquests moments estem recolectant els enciams que vam plantar a la tardor.
Les cebes comencen a fer-se grans (ha costat!!!) i aviat les podrem collir com a ceba tendra.
També hem fet planter d'enciams "orella de burro" per tenir-ne una reserva.
Vam fer planter de porros i ja els hem plantat a l'hort, esperem que no siguin massa petits i sobrevisquin...
Als espinacs que vam plantar, els anem collint algunes fulles, i ara amb les calors s'han començat a espigar, així que els anem tallant per veure si aguanten més temps a la terra.
El cap de setmana passat vam plantar tomàquets, primentons (pebrots) rojos i verds, i maduixeres. A més, vam sembrar, directament a la terra, bajoques (mongetes) roges d'emparrar.

El que farem aquest proper cap de setmana és sembrar el panís (blat de moro). Només en  sembrarem 5 o 6, ens fa més il·lusió veure com creix que no pas menjar-lo, i a més només som dos a casa,o sigui que ja en tindrem prou. Ens han explicat com plantar-lo: en una terra ben abonada,  regar-la abundantment, ja que ha d'estar molt humida, i sembrar-lo a cops de 2 a 3 llavors separades 40cm. No s'ha de tornar a regar fins que els brots surtin. Després no hem de deixar que la terra s'assequi.
Recordeu, a més, preguntar al pagès que us ven el planter, ja que ell és qui millor us aconsellarà de què i quines varietats us van millor allà on esteu.

Aviat us explicarem la nostra experiència amb la permacultura, una forma de cultivar que ens han ensenyat de manera introductòria i hem d'estudiar. Segurament n'utilitzarem algunes bases. Si en voleu anar aprenent, és interessant visitar l'institut de Permacultura del Montsant, on l'apliquen no solament a l'hort, sinó a la casa, animals, i forma de viure.  permacultura-montsant.org